L’origen de Vinyols és una masia existent al començament del segle XIII. L’arquebisbe Ramon de Rocabertí la cedí a causa de les tensions amb Bernat dels Arcs el 1210, amb el consentiment del rei Pere, a Pere de Clariana perquè repoblés el terme en feu de l’Església, ja que s’havia despoblat quan part dels seus habitants anaren a repoblar Montblanc. El 1246 l’arquebisbe Pere d’Albalat n'impulsà el creixement autoritzant la construcció de l’església de Santa Caterina com a sufragània de la dels Arcs, la ferreria a cura del ferrer dels Arcs i el forn. L’arquebisbe n'era el senyor amb tots els drets i hi nomenava el batlle amb la plena i total jurisdicció, tot i que la criminal la tenia la ciutat de Tarragona, que el 1340 enderrocà les forques reials que hi havia.

És documentat que Vinyols participà en els actes de la comuna des del 1339, la qual cosa fa suposar que el segle XIV fou un bon moment econòmic. També se sap que al segle XIV hi havia una comunitat jueva que fou atacada el 1391, i aquest mateix any Vinyols fou un dels pobles que deixà a l’arquebisbe Vallterra part dels 15 000 florins d’or per a comprar al rei els drets de la monarquia al Camp. En aquest segle hi vivia la família blasonada dels Torrell. Ja al segle XVI Vinyols aconseguí una estabilitat econòmica basada en la vinya, l’olivera, els garrofers i els llegums, i sembla que al segle XVIII són documentades ja diverses manufactures paral·lelament a l’agricultura. De fet, una de les principals fonts d’ingressos al segle XVIII foren els tallers de boters i l’aiguardent. El 1868 Vinyols ja havia constituït la seva junta revolucionària. Els federals hi guanyaren les eleccions generals del 1869, el 1871 i el 1872. Els carlins hi entraren al juny del 1873.

L’antic terme de Sant Joan dels Arcs remunta la seva història al segle XII, quan havia estat donat a Pere dels Arcs, un dels primers companys del príncep Robert i del bisbe Oleguer en l’ocupació del Camp. La butlla de Celestí III del 1194 fa l’església de Sant Joan dels Arcs dependent del canonge cabiscol. El 1200 Bernat dels Arcs es casà amb Romeva de Gavagou, hereva de la senyoria d’Alforja, amb la qual cosa ambdós feus s’unificaren i es creà una extensa jurisdicció que comprenia Alforja, Cortiella, les Benes, les Borges, els Domenys, les Voltes, els Banys, Tascals, Riudecols i les Irles. La senyoria passà al seu fill Pere dels Arcs, que es negà a reconèixer el vassallatge que devia a la mitra per Alforja, saquejà Barenys i Riudecols, expulsà el feudatari del darrer i féu corregudes per les planes de l’Urgell, el Penedès, el Camp i el Llobregat i saquejà i s’emportà els objectes de valor del santuari de Puigcerver i de Santa Caterina dels Arcs. Morí penedit el 1243 deixant tots els seus béns al monestir de Bonrepòs a condició que pagués els seus deutes, que pujaven a 150 000 sous i dotés les seves filles. L’abadessa, en no poder complir les condicions, vengué el mateix 1243 la senyoria a l’arquebisbe Pere d’Albalat, que creà el terme o baronia d’Alforja.

El nucli de Sant Joan dels Arcs va desaparèixer pràcticament amb les crisis del segle XIV i s’uní amb el de Vinyols per una concòrdia del 1339. Passà a formar una sola unitat administrativa i jurisdiccional. Al segle XVI els Arcs desaparegueren del tot, encara que fins al segle XVIII Cambrils pledejà amb Vinyols —que tingué el suport dels bisbes— pel seu domini. El 1833 tenia 12 h.

(Font: enciclopèdia catalana)

BIBLIOGRAFIA

• Pagaroles i Sabaté, Laureà: Guia de Vinyols i els Arcs,  Diputació de Tarragona, 1982
• Pagaroles i Sabaté, Laureà: Fonts per a la Història del Baix Camp. L'exemple de Vinyols i els Arcs. "Penell". Revista d'Història, núm. 1, 1984, pàg. 25-41
• "El Replà", revista local